divendres, 30 de desembre del 2011

Paradís secret...

La Queta es perdia en conjectures en una època on la informació sexual era escassa. Per això, quan el senyor Aymerich va descordar-li la faldilla i aquesta va caure a terra a càmera lenta, la Queta es va atabalar. Notar com els dits del senyor Aymerich s’obrien pas entre la seva roba interior li provocava sensacions contradictòries. Sentia una excitació desconeguda fins aquell moment, forta, embriagadora. Sentia com se li escalfava la pell de tot el cos, una onada de calor que li accelerava la respiració. I quan les mans del seu cap van palpar la seva pell nua, quan l’escalfor del palmell del senyor Aymerich s’enfonsava melic avall i la punta dels seus dits ardents buscaven tocar sinuosament el seu entrecuix, va experimentar un calfred que li va recórrer el cos. Els dits, insistents, buscaven la humitat del cos d’una noia jove, inexperta i confusa. I quan els dits van trobar el paradís secret de la Queta, quan van palpar aquell punt desconegut i amagat, ella, desconcertada, va entrar en estat de xoc. L’instint li demanava continuar i emborratxar-se en aquell mar de sensacions estimulants in crescendo. Però el seny, la prudència i la por van fer acte de presència. Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar.


dijous, 29 de desembre del 2011

Tió, tió...

La Queta va cagar el tió al casal d’avis de Ripoll i aquest li va defecar El millor pop en català del 2011. S’ha esforçat a escoltar el disc una vegada rere l’altra. Hi ha posat interès, Déu ho sap! però no li sembla que aquests recull de vint-i-un temes siguin "el millor del millor". És més, pensa que la gran majoria de cançons que conté són una gran merderada. Una merda majúscula. Una merda punxada en un pal o penjada en un cordill. Quin tió tan aplicat; caga de debò!


Se'n salven dos o tres. A molt estirar quatre! bé, deixem-ho en cinc...

dimecres, 28 de desembre del 2011

102 de malucs

La Georgina (neboda de la Queta) s’ha atipat de torrons, neules i dolços de tota mena i aquest matí la bàscula li ha regalat dos quilos de més. Ara té al seu haver cinc quilos per perdre. Mare meva, el dilema està servit: començar la dieta avui mateix o esperar el dia 1 de gener (el dia dels bons propòsits per excel·lència). Aquest matí, per si de cas, només ha pres un cafè amb llet i per dinar ha previst un menú frugal. Si se’n surt, seguirà en aqueta línia fins el sopar de cap d’any, on es permetrà les llicències culinàries que li brindi l’ocasió. La seva tieta és una gran cuinera i no pot pas fer-li un lleig en una data tan senyalada! I de cares a l’any nou té pensat incloure exercici físic a la seves rutines diàries. És amb  aquest objectiu que ha habilitat una habitació de casa seva per fer-hi un gimnàs. De moment hi té una bicicleta estàtica, un parell de peses i uns quants vídeos de fitness (en VHS) de la Jane Fonda. La Georgina està molt motivada; vol recuperar la forma! Les fotos del dinar de Nadal li han obert els ulls: té la cara com un pa de quilo (galtes rodones, plenes i vermelles). S’ha vist tan poc afavorida que creu que està perdent sex appeal, atractiu i cintura! S’ha mesurat els malucs (les caderes de tota la vida) i li fan 102 centímetres!!! “És qüestió de posar fil a l’agulla”, pensa. “Vull tornar a sentir-me jove, guapa i amb ganes de gresca”.


dimecres, 21 de desembre del 2011

Botó a botó

El senyor Aymerich va citar la Queta al seu taller d'Olot. Era un dia fred de desembre de l'any 1968, un dia com avui que tocava a festes. Havien d'ultimar els detalls d'un vestit de núvia per a la filla d'una bona clienta. El vestit era auster i senzill però molt elegant, de color marfil, llis i amb mànigues llargues. Calia, però, buscar algun detall que el diferenciés d'altres vestits de casament, trobar aquell punt d’excel·lència que donen els petits retocs; per fer-ho, el senyor Aymerich confiava plenament en el criteri estètic de la Queta, la modista més jove del seu equip. Van encendre una petita estufa de llenya que hi havia en un racó i quan la fredor del taller es va trencar, el senyor Aymerich va demanar a la Queta que se’l provés. La Queta va mirar a dreta i esquerra i no va veure l’emprovador. “On em canvio?”, va dir nerviosa. “Aquí mateix”, va contestar el seu cap. “Aquí? Davant vostre?”, va dir ella amb un fil de veu. “Sí, davant meu”, va respondre el senyor Aymerich mentre s'apropava a la Queta per començar a desvestir-la molt a poc a poc, amb una delicadesa finíssima, botó a botó, tocant el seu cos amb la punta dels dits, a penes pressionant , com si tingués entre les mans una nina de porcellana que cal manipular amb molta cura. Mica en mica va resseguir la seva anatomia amb les mans cada cop més obertes. Estaven tan a prop l’un de l’altre que sentien l’escalfor del seu alè. Ell li va passar els braços per la cintura i li va descordar la faldilla, que va caure a terra a càmera lenta, molt lenta...



dimarts, 20 de desembre del 2011

La Georgina

La neboda de la Queta es diu Georgina. La Georgina no suporta treballar i cada vegada ho dissimula pitjor.  Té afició per escriure però no ho fa bé i sovint divaga. Es ben estranya la seva neboda, no té cap objectiu a la vida. La seva màxima aspiració és passar-s’ho bé discretament, sense fer soroll, a la seva manera. Això exclou la majoria d’ofertes d’oci que proposa aquesta societat. No li agraden les festes, ni les discoteques, ni els multicines, ni ballar, ni sortir de copes, ni anar a sopar fora, ni celebrar el cap d’any, ni res. Li agrada viure tranquil·la, estar sola, llegir, redecorar la casa, fer neteja d’armaris, mirar pel·lícules, perdre el temps a la biblioteca, conduir i escoltar a ràdio, la música  recuperada de l’època dels seus pares, viure i veure el mar de lluny. La Georgina no s’adapta a la vida d’ara i moltes coses les fa perquè toquen però si pot se les estalvia. Per això aquest any ha decidit passar el cap d’any amb la seva tia. Les dos soles, lluny de rialles hipòcrites i de petons de compromís. Lluny de la tonteria humana que ofega aquests dies merdosos. 


dilluns, 19 de desembre del 2011

Intolerància a la lactosa.

Avui la Queta té fred i nota com s'acosta el primer refredat de la temporada. Per això ha procurat tapar-se bé el coll amb una bufanda abans de sortir al carrer. Ha anat a comprar pa, mongetes i una mica de carn per dinar. I tornant cap a casa ha vist que havien obert una cafeteria nova. S'hi ha acostat a fer una ullada i el que ha vist li ha agradat. O sigui que ha trigat ben poc a decidir-se a entrar-hi per fer un cafè amb llet, curt de cafè i amb sacarina. "Quin espai més agradable", s'ha dit a si mateixa. Ha sentit al Quim Monzó que parlava per la ràdio i ha recordat aquell acudit de l’home que va començar sent intolerant a la lactosa i que ara ja no tolera res. I ha somrigut tot pensant que el sentit de l'humor i les seves diverses formes, són el millor remei per tots els mals.




divendres, 16 de desembre del 2011

Qüestió d'edat?

Ja sé que canviar el guió sobre la marxa pot desconcertar als lectors de la Queta. Però i si la Queta fos més jove? potser donaria més joc! no sé, posem pel cas que en comptes de 63 anys en tingués 53? o 43? quina és l'edat ideal de la dona? tinc un amic que assegura que les dones es "desperten" sexualment a partir dels 40. Hi esteu d'acord? un altre amic em comenta que una dona pot ser sexualment atractiva a qualsevol edat però que 63 són massa! La Queta està feta un embolic, vol saber què n'opineu. Tan de bo a la vida real fos tan fàcil canviar la data de naixement!

madura molt atractiva!!!


Madura atractiva...


madura atractiva???


tan madura que ha caigut de l'arbre...xooooof!

dimecres, 14 de desembre del 2011

Adéu cita

La meva cita s'ha anul·lat. Ara que m'havia depilat el parrús! aquesta joventut m'aconsella molt malament... quina coïssor, quin malestar i sobretot quina decepció! Es veu que han atropellat en Cinto, l’home que havia de conèixer demà. I tot per culpa d’uns marrecs que no vigilen amb les bicicletes! I el pobre Cinto, que va amb bastó i té els reflexes de vacances, ha rebut de ple. La Pepita m'ha dit que l'han ingressat i que té el fèmur trencat! Es veu que va per llarg... 

Vaig a posar-me polvos de talc a l’entrecuix a veure si baixa aquesta vermellor.

Ai mare, he tornat a parlar en primera persona! Si és que tinc el cap a can Pistraus...

dimarts, 13 de desembre del 2011

Cita a cegues

La Queta està contenta; dijous té cita amb un desconegut. No pot descriure les seves emocions de tan caòtiques com són ara. Té ganes de deixar-se anar, de viure el moment, de sentir-se femenina i afalagada. De sentir-se especial. La rutina del dia a dia l'ha convertit a temporades en una dona gris, apagada i una mica trista. Aquest esdeveniment pot ser com una empenta de vida,  un cop d'aire fresc. Ai, i com ens convé a tots l'aire fresc, a TOTS! canviar d'ambient, d'escenari, de cares, de mirades, de veus, de música, de converses... la Queta no pensa en les conseqüències. Ara només vol viure una aventura apassionant i sentir-se diferent per un dia. Encara que només sigui per un dia...




Algun consell??? 

dilluns, 12 de desembre del 2011

Discupeu-la...

La Queta vol demanar disculpes. Està avergonyida per haver mentit sobre el seu affaire virtual. Té tanta por a les relacions íntimes i tants complexes per no haver tingut una vida sexual "normal", que sent la necessitat d'alliberar-se a qualsevol preu. Fins i tot mentint. Per això, abans de que li perdeu la confiança per complet, vol rectificar.

Ara recorda amb nostàlgia l’únic amor de la seva vida, el senyor Aymerich, i es pregunta perquè no va actuar amb coherència davant les senyals d’enamorament del seu cap. Fet i fet l’atracció era mútua i malgrat la diferència d’edat, el senyor Aymerich era solter. Si ella no hagués estat tan reservada i plena de prejudicis i ell hagués parlat més clar, els seus destins haurien canviat.

Que se’n deu haver fet del senyor Aymerich? Es pregunta la Queta. Potser ja és mort. Pensa.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Recreació 1era part

Recrearé el xat del que parlo en el post d'abans:

-Bona nit. M'agrada el teu sobrenom.
-Sí? Moltes gràcies.
-Ets nova no?
-Sí, mai abans havia entrat en un xat.
-Doncs no saps el que et perds. Aquests xats per jubilats tenen molt d'èxit. Què busques per aquí?
-Buscar? Home, no sé. Suposo que m'agradaria fer noves amistats.
-Hahaha... Amistats? Que no saps que el sexe a la tercera edat és el millor sexe del món?
-Però que dius ara?
-Dic que aquí tots busquem el mateix. No t'enganyis...
-Em sembla que tots no. Jo sóc soltera saps?
-Millor m'ho poses ;)
-???
-Quan vas fer l'amor per últim cop?
-Escolta, que t'he dit que sóc soltera!
-Hahaha... I ara em diràs que "entera", no?
-I tant que sí, soltera i "entera"!!!
-Hahaha... Dona, no t'enfadis ara. Et proposo un joc però has de prometre'm que faràs tot el que et digui, va bé? Et portaré al setè cel...

El despertar

La Queta Ripoll de Matafaluga està descobrint les noves tecnologies. Sense anar més lluny, ahir a la nit, va entrar en un xat i quin èxit que va tenir! No paraven d'obrir-li privats i sempre éren homes els que la saludaven per fer amistat. Un tal Aureli va ser tan insistent que al final va monopolitzar-la per complet. I amb aquest perfecte desconegut va començar parlant de la vida i va acabar fent sexe virtual! Verge Santa! La Queta, que feia anys que tenia els baixos adormits, va experimentar un orgasme de tres parells de collons! Tot va començar quan l'Aureli li digué:

- Quan vas fer l'amor per últim cop?

I ella va respondre amb aquella frase antiga:

-Jo sóc soltera i "entera"!

I l'home va continuar:

-Això ho hem d'arreglar! Però per fer les coses com cal primer has de redescobrir el teu cos. Posa't la mà per sota la faixa!

I la Queta, alliberada com se sentia per l'anonimat, va treures el visu, la faixa i tot el que portava al damunt per finalment quedar en pilota picada davant la pantalla de l'ordinador.

(va massa a sac no? Potser hauria de recular i fer un "despertar" més càndid...).

dissabte, 10 de desembre del 2011

Un petit detall

Després de les conclusions que n'he tret dels comentaris del post anterior ja tinc clar quin serà el rol de l'Enriqueta Ripoll de Matafaluga, Queta pels amics, o sigui JO. 

Només informar-vos que he decidit parlar de mi en tercera persona. Ja sé que això és cosa dels grans egos i  Déu me'n guardi d'anar de diva pel món, però vull fer-ho d'aquesta manera perquè així em serà més fàcil airejar segons quines intimitats. 

Oi que m'enteneu? 

Moltes gràcies a tots, sou tan macos!

divendres, 9 de desembre del 2011

TRIEU

Ja sabeu com em dic, l’edat que tinc i a què em dedico. Però tinc un dubte existencial. No sé si mostrar la cara més planera de la Queta Ripoll de Matafaluga, una dona de casa, soltera, alegre, campetxana i xapada a l’antiga, o pel contrari, fer de la Queta una dona d’avançada edat, elegant, sofisticada, soltera però enigmàtica i amb un món interior ple de fantasies eròtiques.

Trieu.



La primera o la segona?

dimecres, 7 de desembre del 2011

FOGOTS

Si el senyor Aymerich posava la mà en algun lloc inadequat era per pura necessitat professional. Quan em cridava per provar la roba jo ja sabia que les seves mans recorrerien el meu cos i que més d’un cop em clavaria una agulla sense voler. Havia d’agafar mides, estrènyer les mànigues, agafar la vora, allisar les arrugues de les teles que vestien el meu cos, de la cintura, de l’esquena, de les cuixes... i tot i que les primeres vegades em ruboritzava quan notava els seus dits i els seus ulls damunt del meu cos de maniquí, mica en mica vaig deixar de fer-ho. Vaig deixar de ruboritzar-me per motius de timidesa i vaig començar a ruboritzar-me víctima d’uns fogots incontrolables que em feien tremolar sencera.


dilluns, 5 de desembre del 2011

Els pecats de la carn

Les meves creences religioses no m’han permès abandonar-me als plaers de la carn. I me’n sento molt orgullosa! De joveneta  molts nois se m'acostaven amb intencions impúdiques. Però jo venia de bona família i tenia el deure de mantenir neta la meva reputació. Això no vol dir que no tingués moments de debilitat, però vaig saber mantenir-me ferma en les meves conviccions. No entregaria el meu cos a qualsevol. Com a bona cristiana volia reservar-me pel matrimoni. A més a més els nois de la meva edat em semblaven infantils i immadurs. Poc interessants. M' atreien molt més el homes fets. Per això, tot i que em fa una mica de vergonya dir-ho, el senyor Aymerich va ser l’única persona que va despertar-me sentiments confusos. Jo era tan jove i innocent i ell tan home, tan segur, tan poderós i tan viscut,  que treballar frec a frec va provocar en mi desitjos inconfessables. Però calla, que em sembla que estic parlant massa... i davant de desconeguts! Quina indiscreció per part meva. Me'n vaig a missa que faig tard. Passin bona nit.  

divendres, 2 de desembre del 2011

Presentació

Benvolguts lectors,

em dic Enriqueta Ripoll de Matafaluga però sempre m’han dit Queta. Tinc 63 anys acabats de fer i sóc modista de tota la vida i  prejubilada des de fa poc. No m’he casat i per tant no he tingut fills. Tinc dues amigues que també són solteres i amb qui passo moltes hores. Una és la Pepita Sidral i l’altre la Concepció Pruneda. Les tres juntes fem un bon equip, ens expliquem les coses, anem juntes al casal dels jubilats, ens disfressem per carnaval i sort en tenim de tenir-nos les unes a les altres! Perquè la Pepita i la Ció són la meva autèntica família. Però per molt que me les estimi he de confessar que em sento sola i que trobo a faltar una companyia més sòlida a la meva vida. Bé, encara que em costi de dir el que en realitat trobo a faltar és un marit. Sí, un home que em cuidi i es preocupi per mi. Algú que m’estimi. Ara no us penseu que a la meva edat busco res de morbós, valguem Déu, no és pas això! Jo sóc una dona decent que ha viscut per cuidar els seus pares. I no me’n penedeixo pas i ho tornaria a fer! Però ara, crec que lliure de càrregues com estic, seria un bon moment per trobar aquesta companyia masculina que sempre he volgut a la meva vida. Perquè jo,  malgrat la meva edat, em conservo molt bé. Que de jove vaig fer de modelu pel meu mestre, el modistu més important de la Garrotxa, el senyor Oleguer Aymerich Sugranyes, que em feia provar la roba per les seves clientes, perquè jo era alta, espigada i molt guapota! Tenia elegància natural, el senyor Oleguer sempre m’ho deia: “Queta, tot t’escau bé”. I és ben veritat, amb qualsevol drapet feia goig. I encara ara! Per això dic que si no em vaig casar va ser perquè no vaig voler, que de pretendents no me’n faltaven. El senyor Aymerich sempre m’ho deia.