Avui la Queta té fred i nota com s'acosta el primer refredat de la temporada. Per això ha procurat tapar-se bé el coll amb una bufanda abans de sortir al carrer. Ha anat a comprar pa, mongetes i una mica de carn per dinar. I tornant cap a casa ha vist que havien obert una cafeteria nova. S'hi ha acostat a fer una ullada i el que ha vist li ha agradat. O sigui que ha trigat ben poc a decidir-se a entrar-hi per fer un cafè amb llet, curt de cafè i amb sacarina. "Quin espai més agradable", s'ha dit a si mateixa. Ha sentit al Quim Monzó que parlava per la ràdio i ha recordat aquell acudit de l’home que va començar sent intolerant a la lactosa i que ara ja no tolera res. I ha somrigut tot pensant que el sentit de l'humor i les seves diverses formes, són el millor remei per tots els mals.
Em cau molt bé na Queta, tendriem molt de qué parlar si fossim totes dues de la mateixa ciutat. També a mí m`agrada descobrir noves cafeteries.
ResponEliminaAbrigueu-vos bé, Queta. No fos cas.
ResponEliminaHi ha una cosa que m'emprenya més que escoltar aquesta cançó, i és veure el vídeo.
ResponEliminaA millorar-se.
avui si que feia fred! hi havia gebre per tot arreu! brrrrrr
ResponEliminaAina, potser algun dia na Queta us convida a un cafè per xerrar com lloques!
ResponEliminaJordi, a partir de certa edat ens hem de cuidar molt.
Jpmerch, hahaha...a mi la cançó m'agrada i em fa ràbia alhora. Bé, vull dir a la Queta!
Pons, per fi arriba l'hivern, the winter!
Així que ha descobert un lloc nou per fer el cafè. Bona troballa.
ResponEliminaTant sentit de l'humor com la meva ex-jefa, al cel dels pollastres sia.
ResponEliminaAi Queta, jo estic aquí entre els intolerants. Cada dia més rabiüt. La meva dona em diu que semblo un vell cascarràbies XDDD
ResponElimina