dimecres, 21 de desembre del 2011

Botó a botó

El senyor Aymerich va citar la Queta al seu taller d'Olot. Era un dia fred de desembre de l'any 1968, un dia com avui que tocava a festes. Havien d'ultimar els detalls d'un vestit de núvia per a la filla d'una bona clienta. El vestit era auster i senzill però molt elegant, de color marfil, llis i amb mànigues llargues. Calia, però, buscar algun detall que el diferenciés d'altres vestits de casament, trobar aquell punt d’excel·lència que donen els petits retocs; per fer-ho, el senyor Aymerich confiava plenament en el criteri estètic de la Queta, la modista més jove del seu equip. Van encendre una petita estufa de llenya que hi havia en un racó i quan la fredor del taller es va trencar, el senyor Aymerich va demanar a la Queta que se’l provés. La Queta va mirar a dreta i esquerra i no va veure l’emprovador. “On em canvio?”, va dir nerviosa. “Aquí mateix”, va contestar el seu cap. “Aquí? Davant vostre?”, va dir ella amb un fil de veu. “Sí, davant meu”, va respondre el senyor Aymerich mentre s'apropava a la Queta per començar a desvestir-la molt a poc a poc, amb una delicadesa finíssima, botó a botó, tocant el seu cos amb la punta dels dits, a penes pressionant , com si tingués entre les mans una nina de porcellana que cal manipular amb molta cura. Mica en mica va resseguir la seva anatomia amb les mans cada cop més obertes. Estaven tan a prop l’un de l’altre que sentien l’escalfor del seu alè. Ell li va passar els braços per la cintura i li va descordar la faldilla, que va caure a terra a càmera lenta, molt lenta...



20 comentaris:

  1. Amb vint anys o amb seixanta, aquesta manera de descordar excita a dones de qualsevol edat.

    ResponElimina
  2. De botó a mugró i tiro per que em toca!. Totes les prejubilades fossin com vostè!.

    ResponElimina
  3. Verge de l'allioli, el que faltava. Li puc dir sra. CaQueta? És broma, ja em coneix...

    ResponElimina
  4. quan acabi de caure la faldilla ja m'avisarà, ok?

    ResponElimina
  5. Avui en dia d'això sen diria asetjament sexual i el senyor Aymerich tindria una denúncia, e inclús els moços d'esquadra el tancarien un dia al cuartelillo...
    però es tan emocionant...

    ResponElimina
  6. Francesc, a dones i a homes. Imagineu que us descordo la camisa botó a botó...

    Txisky, aquests episodis els vaig viure de jove i en secret. De gran, he viscut reprimida per la meva pròpia mala conciència.

    Llesca, per vos sóc l'ENRIQUETA Ripoll de Matafaluga.

    Jordi Dorca, l'erotisme sempre és emocionant ;)

    Pons, la faldilla no va acabar de caure mai...aquest és el drama de la Queta.

    ResponElimina
  7. per cert, es que a Ripoll al 1968 feia molt fred, això podria ser un atenuant...

    ResponElimina
  8. Aris, ben cert, perquè llavors la Queta tenia 20 anys i fins els 21 no seria major d'edat!

    ResponElimina
  9. Carai la senyora Enriqueta, que callat que s'ho tenia.

    ResponElimina
  10. Llegint el text no podem pas dir que fos sapastre el sastre!

    ResponElimina
  11. Alyebard, tots tenim un passat :)

    Núria, bona aquesta!

    ResponElimina
  12. Ai ai ai ai... i li va fer un vestit a mida???

    ResponElimina
  13. Quin morbàs. No l`hauria d`haver deixat fogir aquest home, prometia.

    ResponElimina
  14. Aquí m'has ben enxampat. Si m'ho imagino sí que és excitant, sí... De fet, tinc una companya de certa edat que...

    ResponElimina
  15. Tu, jo i l'Otis, una altra cosa em va fer a mida!

    Aina, me n'he penedit taaaantes vegades...

    Francesc, com es nota que et va la marxa :D

    ResponElimina
  16. Sou una gran tieta.
    I jo vull esdevenir un gran quetòleg.

    ResponElimina