dimecres, 1 de febrer de 2012

Vaig tard.



Acabo de descobrir aquesta cançó i m'han explicat que s'ha fet coneguda gràcies al Cristiano Ronaldo, aquell paio a qui li brilla la cara i el cap. Jo, com sempre, vaig tard. Serà perquè sóc d'una altre planeta o perquè les coses com aquestes me la porten fluixa. Però tothom em diu: "encara no l'havies sentit?", i jo responc: "NO".

dilluns, 23 de gener de 2012

Descarregar!!

Sí, necessito descarregar ira i ràbia pels quatre costats i sense aturar-me a revisar el què dic ni com ho dic. Estic passant per una etapa curiosa i odiosa. Tot em posa dels nervis, sobretot les manifestacions de bona voluntat i d'amor fraternal. No em crec res. Segurament d'aquí uns dies m'haurà passat i tot em tornarà a semblar tolerable. Però ara mateix no és així. Veig molta falsedat i merda el jec. Sobretot això, merda al jec que de tan indecent desmunta a l'observador distant. O sigui a mi. A mi em desmunta. 

Per suavitzar aquest estat d’ànim explicaré a l’audiència que avui he tingut un somni eròtic molt agradable amb el senyor Quim Monzó. I s’entén que quan dic eròtic vol dir que no hi ha hagut cap contacte físic. Tot ha estat molt subtil i mental. Tot s'ha mogut en el món de les intencions sense acció. I aquesta és la gràcia. Perquè encara que soni depravat, a mi el to de veu del Monzó em posa. I molt.

Miss Queta-Hide


dimecres, 18 de gener de 2012

Chuck Norris, espera'm que vinc!

Avui la Georgina sent la primavera. Massa d'hora? és una sensació estranya, de renaixement i de canvi d'aires. No pot estar-se quieta i per quatre duros (995 exactament x 5 pessetes = 4975 pts = 29,90 euros) ha aconseguit la famosa màquina Total Gym d’en Chuck Norris. Una ganga! Tot i que per un moment ha dubtat entre aquesta o alguna de les que podeu veure a continuació. Tenen el seu què oi?...bé no, que no el tenen!!!

The Hawaii Chair

La imatge de les administratives assegudes a la cadira hawaiana és lamentable!


The iGallop


Aquesta almenys té un punt de morbo!

dijous, 12 de gener de 2012

Tupper sex

Han convida a la Georgina a una reunió de Tupper Sex. D’entrada no li entusiasme massa la idea però no vol fer un lleig a l’amfitriona. Desconeix el món de les joguines eròtiques i és per això que ha estat navegant per internet amb l’objectiu de familiaritzar-se amb aquests productes. I ha trobat coses com aquesta. Interessantíssim...


Succionador de Pezones con Vibración  NIPPLE PUMP

“¡¡Como mola que te chupen los pezones!!... Lo que pasa es que la impaciencia hace que tu pareja se olvide lo importante que es para ti, esa parte del cuerpo. ¡Pues hala!, asunto arreglado. Con este succionador vas a flipar de gusto, ya verás. Piensa, que la sensación de succión combinada con la vibración puede ser “mortal”. Es práctico y bonito, puesto que se ha realizado en un precioso color rosa y lo puedes llevar a donde quieras gracias a su tamaño. No hay duda, es todo un invento… no lo dejes escapar. Pilas incluidas.

A la Georgina no li sembla gens pràctic...


La Mano Masturbadora que Nunca se Cansa FINGER IT OUT

"Divertido juguete erótico que reproduce fielmente los detalles de una pequeña mano, dispuesta a llevarte hasta el mejor orgasmo. El dedo corazón está extendido para que puedas penetrarte y dejar que su rotación cause estragos en tu vagina. El dedo pulgar, situado estratégicamente, estimula el clítoris ayudado por su motor vibrador. Imagínatelo… dando vueltecitas en tu interior, mientras te “castiga”, dulcemente, el clítoris. Un original y divertido regalo, o un fenomenal accesorio para las amantes de la masturbación. Con controles independientes para vibración y rotación. Utiliza 3 pilas LR6 no incluidas."
D'aquesta encara en treuria algun profit, però no pas sexual.

dimecres, 11 de gener de 2012

POR

"Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar..."

La Queta es va tancar al lavabo. El mirall li va retornar la imatge d’una cara sufocada, vermella i lleugerament suada. Va posar-se bé la faldilla i les mitges. Va cordar-se la brusa i la jaqueta. El cor li bategava amb força. Aquella calor que sentia a l’entrecuix la desconcertava un cop més. Però encara ho feia més saber que havia deixat al senyor Aymerich sol al taller. Què pensaria de la seva fugida? 

De sobte va veure que el pany es movia. “Enriqueta, estàs bé?”. Ella va forçar la porta, com si no es fiés del llisquet i hagués de protegir-se d’aquell home  que l’estava marejant. “Surt Queta!”. Ella seguia en silenci, acalorada, paralitzada. “Un moment senyor Aymerich...”, va dir. “Que obris si us plau!”, va replicar ell. La Queta va agafar aire i  lentament va obrir la porta. El seu cap era davant seu, tens, preocupat. “De què tens por, Queta?”. Ella hagués volgut respondre “de vostè”. Però va pensar "de mi mateixa". 



dimarts, 3 de gener de 2012

Misèries

L’avi de la Queta va perdre el seny els últims anys de la seva vida. Ella, que havia estat sempre la neta preferida de l’avi Marcel, va passar a ser la repudiada. I perquè? Us preguntareu. Doncs perquè a l’avi se li va posar entre sella i sella que la Queta l’havia robat. Tant era que la Queta li jurés i perjurés que ella no li havia agafat res. L’home, de 85 any i tossut com una mula, ja havia dictaminat sentència. I la Queta es va sentir molt decebuda, humiliada i trista. Ella, que ho havia fet tot per el seu avi i havia estat la nineta dels seus ulls, de la nit al dia va passar a ser la “gran embustera que jurava en fals”. Flipa.


No, no era Alzheimer, era mala bava.