dimarts, 3 de gener de 2012

Misèries

L’avi de la Queta va perdre el seny els últims anys de la seva vida. Ella, que havia estat sempre la neta preferida de l’avi Marcel, va passar a ser la repudiada. I perquè? Us preguntareu. Doncs perquè a l’avi se li va posar entre sella i sella que la Queta l’havia robat. Tant era que la Queta li jurés i perjurés que ella no li havia agafat res. L’home, de 85 any i tossut com una mula, ja havia dictaminat sentència. I la Queta es va sentir molt decebuda, humiliada i trista. Ella, que ho havia fet tot per el seu avi i havia estat la nineta dels seus ulls, de la nit al dia va passar a ser la “gran embustera que jurava en fals”. Flipa.


No, no era Alzheimer, era mala bava.

12 comentaris:

  1. Dona, doncs si era mala bava, déu n'hi do, no?

    ResponElimina
  2. doncs si, quina mala bava...per cert, que pensava que li havia robat, diners o algu en concret? es per curiositat...

    ResponElimina
  3. Aris, si li dic, el context no serà creïble. Si la Queta va néixer l'any 48, el seu avi ho va fer a principis de segle, i a aquella època no existien els Dvd's...

    ResponElimina
  4. I de quan doblers es tracta? i qué se suposa que va comprar amb ells?

    ResponElimina
  5. No entenc ré, i miri que de lligir en sé una mica...

    ResponElimina
  6. Aina, no eren diners!

    Cantireta, l'entenc perfectament. Procuraré ser més clara d'ara endavant :D

    ResponElimina
  7. Es passa malament perquè no entens res!!!
    Jo era la nineta dels ulls del meu pare i al fer-se gran, quan va morir la meva mare amb qui s'enemistava tot sovint, vaig ser jo mateixa la diana de les seves ires. El psiquiatra va dir que ho entenia perquè em semblava molt fisicament a ma mare !!! Manda h.... !!!.

    ResponElimina
  8. Doncs jo, per a la meva àvia, era una dona duplicada, n'hi havia una al despatxet de l'ordinaor i una altra al vàter... ehem...

    ResponElimina
  9. Encara que sembli una broma el que he dit abans, és ben cert. Quan la gent es fa gran agafa pors i descofiances vàries, fa ràbia, però és llei de vida, em sembla...

    ResponElimina
  10. La meva àvia ens acusava d'haver-li robat un estor. Groc, concretament. Del Dormitori. Mai hi havia hagut un estor.
    L'altre avi era més divertit, explicava viatges que havia fet de jove. ( mai va estar a Brasil i t'explicava fil per randa l'Òpera de Minas Gerais, i com era la cafeteria de Gibraltar)

    ResponElimina