dimecres, 11 de gener de 2012

POR

"Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar..."

La Queta es va tancar al lavabo. El mirall li va retornar la imatge d’una cara sufocada, vermella i lleugerament suada. Va posar-se bé la faldilla i les mitges. Va cordar-se la brusa i la jaqueta. El cor li bategava amb força. Aquella calor que sentia a l’entrecuix la desconcertava un cop més. Però encara ho feia més saber que havia deixat al senyor Aymerich sol al taller. Què pensaria de la seva fugida? 

De sobte va veure que el pany es movia. “Enriqueta, estàs bé?”. Ella va forçar la porta, com si no es fiés del llisquet i hagués de protegir-se d’aquell home  que l’estava marejant. “Surt Queta!”. Ella seguia en silenci, acalorada, paralitzada. “Un moment senyor Aymerich...”, va dir. “Que obris si us plau!”, va replicar ell. La Queta va agafar aire i  lentament va obrir la porta. El seu cap era davant seu, tens, preocupat. “De què tens por, Queta?”. Ella hagués volgut respondre “de vostè”. Però va pensar "de mi mateixa". 



9 comentaris:

  1. que insistent aquest sr. Aymerich, no estava casat?

    ResponElimina
  2. ai, ai, el senyor Aymerich!...

    Preciosa foto, Queta!!!...un petó!

    ResponElimina
  3. Molt insinuant, hem de tenir por dels nostres actes? mmm interessant.

    ResponElimina
  4. Fa temps, quan vostè deia que era una escriptora frustrada, hauria d'haver esborrat el mot "escriptora" per respecte als que sí són escriptors frustrats. Ep, i ho dic de manera ben objectiva.
    O potser és que no sóc prou "maruja" per entretenir-me amb aquests texts.

    ResponElimina
  5. Llesca, no sóc ni seré mai una "escriptora frustrada. Només sóc algú que escriu. Tant és si ho faig bé com malament. No ho faig per entretenir-la a vostè ni a ningú. Ho faig per entretenir-me a mi.

    ResponElimina
  6. Per cert, el senyor Oleguer Aymerich Sugranyes és solter!

    ResponElimina
  7. Sempre ens fa més por i recança el que no fem que el que fem. És una verdadera llàstima que el Sr. Aymeric no l'hagués empitonada en el seu moment.

    ResponElimina
  8. ah! doncs llavors vinga! vai fora!

    ResponElimina