dimecres, 1 de febrer de 2012

Vaig tard.



Acabo de descobrir aquesta cançó i m'han explicat que s'ha fet coneguda gràcies al Cristiano Ronaldo, aquell paio a qui li brilla la cara i el cap. Jo, com sempre, vaig tard. Serà perquè sóc d'una altre planeta o perquè les coses com aquestes me la porten fluixa. Però tothom em diu: "encara no l'havies sentit?", i jo responc: "NO".

dilluns, 23 de gener de 2012

Descarregar!!

Sí, necessito descarregar ira i ràbia pels quatre costats i sense aturar-me a revisar el què dic ni com ho dic. Estic passant per una etapa curiosa i odiosa. Tot em posa dels nervis, sobretot les manifestacions de bona voluntat i d'amor fraternal. No em crec res. Segurament d'aquí uns dies m'haurà passat i tot em tornarà a semblar tolerable. Però ara mateix no és així. Veig molta falsedat i merda el jec. Sobretot això, merda al jec que de tan indecent desmunta a l'observador distant. O sigui a mi. A mi em desmunta. 

Per suavitzar aquest estat d’ànim explicaré a l’audiència que avui he tingut un somni eròtic molt agradable amb el senyor Quim Monzó. I s’entén que quan dic eròtic vol dir que no hi ha hagut cap contacte físic. Tot ha estat molt subtil i mental. Tot s'ha mogut en el món de les intencions sense acció. I aquesta és la gràcia. Perquè encara que soni depravat, a mi el to de veu del Monzó em posa. I molt.

Miss Queta-Hide


dimecres, 18 de gener de 2012

Chuck Norris, espera'm que vinc!

Avui la Georgina sent la primavera. Massa d'hora? és una sensació estranya, de renaixement i de canvi d'aires. No pot estar-se quieta i per quatre duros (995 exactament x 5 pessetes = 4975 pts = 29,90 euros) ha aconseguit la famosa màquina Total Gym d’en Chuck Norris. Una ganga! Tot i que per un moment ha dubtat entre aquesta o alguna de les que podeu veure a continuació. Tenen el seu què oi?...bé no, que no el tenen!!!

The Hawaii Chair

La imatge de les administratives assegudes a la cadira hawaiana és lamentable!


The iGallop


Aquesta almenys té un punt de morbo!

dijous, 12 de gener de 2012

Tupper sex

Han convida a la Georgina a una reunió de Tupper Sex. D’entrada no li entusiasme massa la idea però no vol fer un lleig a l’amfitriona. Desconeix el món de les joguines eròtiques i és per això que ha estat navegant per internet amb l’objectiu de familiaritzar-se amb aquests productes. I ha trobat coses com aquesta. Interessantíssim...


Succionador de Pezones con Vibración  NIPPLE PUMP

“¡¡Como mola que te chupen los pezones!!... Lo que pasa es que la impaciencia hace que tu pareja se olvide lo importante que es para ti, esa parte del cuerpo. ¡Pues hala!, asunto arreglado. Con este succionador vas a flipar de gusto, ya verás. Piensa, que la sensación de succión combinada con la vibración puede ser “mortal”. Es práctico y bonito, puesto que se ha realizado en un precioso color rosa y lo puedes llevar a donde quieras gracias a su tamaño. No hay duda, es todo un invento… no lo dejes escapar. Pilas incluidas.

A la Georgina no li sembla gens pràctic...


La Mano Masturbadora que Nunca se Cansa FINGER IT OUT

"Divertido juguete erótico que reproduce fielmente los detalles de una pequeña mano, dispuesta a llevarte hasta el mejor orgasmo. El dedo corazón está extendido para que puedas penetrarte y dejar que su rotación cause estragos en tu vagina. El dedo pulgar, situado estratégicamente, estimula el clítoris ayudado por su motor vibrador. Imagínatelo… dando vueltecitas en tu interior, mientras te “castiga”, dulcemente, el clítoris. Un original y divertido regalo, o un fenomenal accesorio para las amantes de la masturbación. Con controles independientes para vibración y rotación. Utiliza 3 pilas LR6 no incluidas."
D'aquesta encara en treuria algun profit, però no pas sexual.

dimecres, 11 de gener de 2012

POR

"Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar..."

La Queta es va tancar al lavabo. El mirall li va retornar la imatge d’una cara sufocada, vermella i lleugerament suada. Va posar-se bé la faldilla i les mitges. Va cordar-se la brusa i la jaqueta. El cor li bategava amb força. Aquella calor que sentia a l’entrecuix la desconcertava un cop més. Però encara ho feia més saber que havia deixat al senyor Aymerich sol al taller. Què pensaria de la seva fugida? 

De sobte va veure que el pany es movia. “Enriqueta, estàs bé?”. Ella va forçar la porta, com si no es fiés del llisquet i hagués de protegir-se d’aquell home  que l’estava marejant. “Surt Queta!”. Ella seguia en silenci, acalorada, paralitzada. “Un moment senyor Aymerich...”, va dir. “Que obris si us plau!”, va replicar ell. La Queta va agafar aire i  lentament va obrir la porta. El seu cap era davant seu, tens, preocupat. “De què tens por, Queta?”. Ella hagués volgut respondre “de vostè”. Però va pensar "de mi mateixa". 



dimarts, 3 de gener de 2012

Misèries

L’avi de la Queta va perdre el seny els últims anys de la seva vida. Ella, que havia estat sempre la neta preferida de l’avi Marcel, va passar a ser la repudiada. I perquè? Us preguntareu. Doncs perquè a l’avi se li va posar entre sella i sella que la Queta l’havia robat. Tant era que la Queta li jurés i perjurés que ella no li havia agafat res. L’home, de 85 any i tossut com una mula, ja havia dictaminat sentència. I la Queta es va sentir molt decebuda, humiliada i trista. Ella, que ho havia fet tot per el seu avi i havia estat la nineta dels seus ulls, de la nit al dia va passar a ser la “gran embustera que jurava en fals”. Flipa.


No, no era Alzheimer, era mala bava.

divendres, 30 de desembre de 2011

Paradís secret...

La Queta es perdia en conjectures en una època on la informació sexual era escassa. Per això, quan el senyor Aymerich va descordar-li la faldilla i aquesta va caure a terra a càmera lenta, la Queta es va atabalar. Notar com els dits del senyor Aymerich s’obrien pas entre la seva roba interior li provocava sensacions contradictòries. Sentia una excitació desconeguda fins aquell moment, forta, embriagadora. Sentia com se li escalfava la pell de tot el cos, una onada de calor que li accelerava la respiració. I quan les mans del seu cap van palpar la seva pell nua, quan l’escalfor del palmell del senyor Aymerich s’enfonsava melic avall i la punta dels seus dits ardents buscaven tocar sinuosament el seu entrecuix, va experimentar un calfred que li va recórrer el cos. Els dits, insistents, buscaven la humitat del cos d’una noia jove, inexperta i confusa. I quan els dits van trobar el paradís secret de la Queta, quan van palpar aquell punt desconegut i amagat, ella, desconcertada, va entrar en estat de xoc. L’instint li demanava continuar i emborratxar-se en aquell mar de sensacions estimulants in crescendo. Però el seny, la prudència i la por van fer acte de presència. Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar.


dijous, 29 de desembre de 2011

Tió, tió...

La Queta va cagar el tió al casal d’avis de Ripoll i aquest li va defecar El millor pop en català del 2011. S’ha esforçat a escoltar el disc una vegada rere l’altra. Hi ha posat interès, Déu ho sap! però no li sembla que aquests recull de vint-i-un temes siguin "el millor del millor". És més, pensa que la gran majoria de cançons que conté són una gran merderada. Una merda majúscula. Una merda punxada en un pal o penjada en un cordill. Quin tió tan aplicat; caga de debò!


Se'n salven dos o tres. A molt estirar quatre! bé, deixem-ho en cinc...

dimecres, 28 de desembre de 2011

102 de malucs

La Georgina (neboda de la Queta) s’ha atipat de torrons, neules i dolços de tota mena i aquest matí la bàscula li ha regalat dos quilos de més. Ara té al seu haver cinc quilos per perdre. Mare meva, el dilema està servit: començar la dieta avui mateix o esperar el dia 1 de gener (el dia dels bons propòsits per excel·lència). Aquest matí, per si de cas, només ha pres un cafè amb llet i per dinar ha previst un menú frugal. Si se’n surt, seguirà en aqueta línia fins el sopar de cap d’any, on es permetrà les llicències culinàries que li brindi l’ocasió. La seva tieta és una gran cuinera i no pot pas fer-li un lleig en una data tan senyalada! I de cares a l’any nou té pensat incloure exercici físic a la seves rutines diàries. És amb  aquest objectiu que ha habilitat una habitació de casa seva per fer-hi un gimnàs. De moment hi té una bicicleta estàtica, un parell de peses i uns quants vídeos de fitness (en VHS) de la Jane Fonda. La Georgina està molt motivada; vol recuperar la forma! Les fotos del dinar de Nadal li han obert els ulls: té la cara com un pa de quilo (galtes rodones, plenes i vermelles). S’ha vist tan poc afavorida que creu que està perdent sex appeal, atractiu i cintura! S’ha mesurat els malucs (les caderes de tota la vida) i li fan 102 centímetres!!! “És qüestió de posar fil a l’agulla”, pensa. “Vull tornar a sentir-me jove, guapa i amb ganes de gresca”.


dimecres, 21 de desembre de 2011

Botó a botó

El senyor Aymerich va citar la Queta al seu taller d'Olot. Era un dia fred de desembre de l'any 1968, un dia com avui que tocava a festes. Havien d'ultimar els detalls d'un vestit de núvia per a la filla d'una bona clienta. El vestit era auster i senzill però molt elegant, de color marfil, llis i amb mànigues llargues. Calia, però, buscar algun detall que el diferenciés d'altres vestits de casament, trobar aquell punt d’excel·lència que donen els petits retocs; per fer-ho, el senyor Aymerich confiava plenament en el criteri estètic de la Queta, la modista més jove del seu equip. Van encendre una petita estufa de llenya que hi havia en un racó i quan la fredor del taller es va trencar, el senyor Aymerich va demanar a la Queta que se’l provés. La Queta va mirar a dreta i esquerra i no va veure l’emprovador. “On em canvio?”, va dir nerviosa. “Aquí mateix”, va contestar el seu cap. “Aquí? Davant vostre?”, va dir ella amb un fil de veu. “Sí, davant meu”, va respondre el senyor Aymerich mentre s'apropava a la Queta per començar a desvestir-la molt a poc a poc, amb una delicadesa finíssima, botó a botó, tocant el seu cos amb la punta dels dits, a penes pressionant , com si tingués entre les mans una nina de porcellana que cal manipular amb molta cura. Mica en mica va resseguir la seva anatomia amb les mans cada cop més obertes. Estaven tan a prop l’un de l’altre que sentien l’escalfor del seu alè. Ell li va passar els braços per la cintura i li va descordar la faldilla, que va caure a terra a càmera lenta, molt lenta...



dimarts, 20 de desembre de 2011

La Georgina

La neboda de la Queta es diu Georgina. La Georgina no suporta treballar i cada vegada ho dissimula pitjor.  Té afició per escriure però no ho fa bé i sovint divaga. Es ben estranya la seva neboda, no té cap objectiu a la vida. La seva màxima aspiració és passar-s’ho bé discretament, sense fer soroll, a la seva manera. Això exclou la majoria d’ofertes d’oci que proposa aquesta societat. No li agraden les festes, ni les discoteques, ni els multicines, ni ballar, ni sortir de copes, ni anar a sopar fora, ni celebrar el cap d’any, ni res. Li agrada viure tranquil·la, estar sola, llegir, redecorar la casa, fer neteja d’armaris, mirar pel·lícules, perdre el temps a la biblioteca, conduir i escoltar a ràdio, la música  recuperada de l’època dels seus pares, viure i veure el mar de lluny. La Georgina no s’adapta a la vida d’ara i moltes coses les fa perquè toquen però si pot se les estalvia. Per això aquest any ha decidit passar el cap d’any amb la seva tia. Les dos soles, lluny de rialles hipòcrites i de petons de compromís. Lluny de la tonteria humana que ofega aquests dies merdosos. 


dilluns, 19 de desembre de 2011

Intolerància a la lactosa.

Avui la Queta té fred i nota com s'acosta el primer refredat de la temporada. Per això ha procurat tapar-se bé el coll amb una bufanda abans de sortir al carrer. Ha anat a comprar pa, mongetes i una mica de carn per dinar. I tornant cap a casa ha vist que havien obert una cafeteria nova. S'hi ha acostat a fer una ullada i el que ha vist li ha agradat. O sigui que ha trigat ben poc a decidir-se a entrar-hi per fer un cafè amb llet, curt de cafè i amb sacarina. "Quin espai més agradable", s'ha dit a si mateixa. Ha sentit al Quim Monzó que parlava per la ràdio i ha recordat aquell acudit de l’home que va començar sent intolerant a la lactosa i que ara ja no tolera res. I ha somrigut tot pensant que el sentit de l'humor i les seves diverses formes, són el millor remei per tots els mals.




divendres, 16 de desembre de 2011

Qüestió d'edat?

Ja sé que canviar el guió sobre la marxa pot desconcertar als lectors de la Queta. Però i si la Queta fos més jove? potser donaria més joc! no sé, posem pel cas que en comptes de 63 anys en tingués 53? o 43? quina és l'edat ideal de la dona? tinc un amic que assegura que les dones es "desperten" sexualment a partir dels 40. Hi esteu d'acord? un altre amic em comenta que una dona pot ser sexualment atractiva a qualsevol edat però que 63 són massa! La Queta està feta un embolic, vol saber què n'opineu. Tan de bo a la vida real fos tan fàcil canviar la data de naixement!

madura molt atractiva!!!


Madura atractiva...


madura atractiva???


tan madura que ha caigut de l'arbre...xooooof!

dimecres, 14 de desembre de 2011

Adéu cita

La meva cita s'ha anul·lat. Ara que m'havia depilat el parrús! aquesta joventut m'aconsella molt malament... quina coïssor, quin malestar i sobretot quina decepció! Es veu que han atropellat en Cinto, l’home que havia de conèixer demà. I tot per culpa d’uns marrecs que no vigilen amb les bicicletes! I el pobre Cinto, que va amb bastó i té els reflexes de vacances, ha rebut de ple. La Pepita m'ha dit que l'han ingressat i que té el fèmur trencat! Es veu que va per llarg... 

Vaig a posar-me polvos de talc a l’entrecuix a veure si baixa aquesta vermellor.

Ai mare, he tornat a parlar en primera persona! Si és que tinc el cap a can Pistraus...

dimarts, 13 de desembre de 2011

Cita a cegues

La Queta està contenta; dijous té cita amb un desconegut. No pot descriure les seves emocions de tan caòtiques com són ara. Té ganes de deixar-se anar, de viure el moment, de sentir-se femenina i afalagada. De sentir-se especial. La rutina del dia a dia l'ha convertit a temporades en una dona gris, apagada i una mica trista. Aquest esdeveniment pot ser com una empenta de vida,  un cop d'aire fresc. Ai, i com ens convé a tots l'aire fresc, a TOTS! canviar d'ambient, d'escenari, de cares, de mirades, de veus, de música, de converses... la Queta no pensa en les conseqüències. Ara només vol viure una aventura apassionant i sentir-se diferent per un dia. Encara que només sigui per un dia...




Algun consell???