dilluns, 5 de desembre del 2011

Els pecats de la carn

Les meves creences religioses no m’han permès abandonar-me als plaers de la carn. I me’n sento molt orgullosa! De joveneta  molts nois se m'acostaven amb intencions impúdiques. Però jo venia de bona família i tenia el deure de mantenir neta la meva reputació. Això no vol dir que no tingués moments de debilitat, però vaig saber mantenir-me ferma en les meves conviccions. No entregaria el meu cos a qualsevol. Com a bona cristiana volia reservar-me pel matrimoni. A més a més els nois de la meva edat em semblaven infantils i immadurs. Poc interessants. M' atreien molt més el homes fets. Per això, tot i que em fa una mica de vergonya dir-ho, el senyor Aymerich va ser l’única persona que va despertar-me sentiments confusos. Jo era tan jove i innocent i ell tan home, tan segur, tan poderós i tan viscut,  que treballar frec a frec va provocar en mi desitjos inconfessables. Però calla, que em sembla que estic parlant massa... i davant de desconeguts! Quina indiscreció per part meva. Me'n vaig a missa que faig tard. Passin bona nit.  

2 comentaris:

  1. Compte a l'hora de demorar empassar-se la sagrada forma. Diuen que això també és gula!
    Sóc la primera seguidora! Oe, oe, oe, oeeeeeeeee......!!!

    ResponElimina
  2. Oh! quina il.lusió que em fa, escolta...per ser la primera seguidora li faré un tapete de ganxet!

    ResponElimina