divendres, 30 de desembre del 2011

Paradís secret...

La Queta es perdia en conjectures en una època on la informació sexual era escassa. Per això, quan el senyor Aymerich va descordar-li la faldilla i aquesta va caure a terra a càmera lenta, la Queta es va atabalar. Notar com els dits del senyor Aymerich s’obrien pas entre la seva roba interior li provocava sensacions contradictòries. Sentia una excitació desconeguda fins aquell moment, forta, embriagadora. Sentia com se li escalfava la pell de tot el cos, una onada de calor que li accelerava la respiració. I quan les mans del seu cap van palpar la seva pell nua, quan l’escalfor del palmell del senyor Aymerich s’enfonsava melic avall i la punta dels seus dits ardents buscaven tocar sinuosament el seu entrecuix, va experimentar un calfred que li va recórrer el cos. Els dits, insistents, buscaven la humitat del cos d’una noia jove, inexperta i confusa. I quan els dits van trobar el paradís secret de la Queta, quan van palpar aquell punt desconegut i amagat, ella, desconcertada, va entrar en estat de xoc. L’instint li demanava continuar i emborratxar-se en aquell mar de sensacions estimulants in crescendo. Però el seny, la prudència i la por van fer acte de presència. Allò que estava succeint entre les seves cames era massa sorprenent, estranyament xocant. I d’una revolada, se’n va allunyar.


14 comentaris:

  1. Una escena que li hauria encantat escoltar a Freud...
    Bé, jo també tinc alguna escena com aquesta però amb la meva cap de departament...

    ResponElimina
  2. Quan de mal que va fer la repressió i la manca d'informació. Sra Queta es va perdre coses molt bones. Però encara hi és a temps, no defalleixi, que algun jubilat de la llar i unes pastilles blaves li faran veure el cel.

    ResponElimina
  3. la història no acaba aquí, no?

    ResponElimina
  4. ARIS: Freud? Encara hi ha gent que li dóna credibilitat a les teories de Freud!?

    ResponElimina
  5. Josep, credibilitat no sé, però pel·lícules si, mira http://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2011/12/un-metodo-peligroso-trailer-en-espanol.html

    ResponElimina
  6. Per un motiu o un altre, potser aviat necessitarem Kleenex.

    ResponElimina
  7. Va fer bé la Queta, el va deixar amb més ganes. la segona visita serà més fructuosa segur.

    ResponElimina
  8. Senyora Queta...amb l'entrecuix excitat heu optat per a la tercera persona en la narració?...

    ResponElimina
  9. Ah, us vau perdre a la rotonda del plaer...! Era la segona sortida a mà dreta, dona!! :)

    ResponElimina
  10. Aris, aquesta escena va ser real. La seva amb la cap de departament també?

    Alyebard, pastilles blaves diu?

    Pons, no, la història no acaba aquí...

    Jpmerch, quin comentari més pornogràfic!!

    Jordi, paciència...

    Aina, molt optimista us veig :P

    Núria, aquestes situacions és millor explicar-les en tercera persona. En primera, és massa dolorós...

    Cantireta, no em parli de mans ni de dits!

    ResponElimina
  11. Això va passar a la N-II?

    ResponElimina
  12. Quina mania en deixar-ho tot empanatanegat! Que no ho sap la Queta que hi ha coses que no es poden deixar a mitges?
    O caixa o faixa, dona!

    ResponElimina
  13. L'últim fragment delata ben bé que la Queta és 100% catalana... no podem gaudir mai massa, no fos cas :-(

    ResponElimina