Els pecats de la carn

Les meves creences religioses no m’han permès abandonar-me als plaers de la carn. I me’n sento molt orgullosa! De joveneta  molts nois se m'acostaven amb intencions impúdiques. Però jo venia de bona família i tenia el deure de mantenir neta la meva reputació. Això no vol dir que no tingués moments de debilitat, però vaig saber mantenir-me ferma en les meves conviccions. No entregaria el meu cos a qualsevol. Com a bona cristiana volia reservar-me pel matrimoni. A més a més els nois de la meva edat em semblaven infantils i immadurs. Poc interessants. M' atreien molt més el homes fets. Per això, tot i que em fa una mica de vergonya dir-ho, el senyor Aymerich va ser l’única persona que va despertar-me sentiments confusos. Jo era tan jove i innocent i ell tan home, tan segur, tan poderós i tan viscut,  que treballar frec a frec va provocar en mi desitjos inconfessables. Però calla, que em sembla que estic parlant massa... i davant de desconeguts! Quina indiscreció per part meva. Me'n vaig a missa que faig tard. Passin bona nit.