FOGOTS

Si el senyor Aymerich posava la mà en algun lloc inadequat era per pura necessitat professional. Quan em cridava per provar la roba jo ja sabia que les seves mans recorrerien el meu cos i que més d’un cop em clavaria una agulla sense voler. Havia d’agafar mides, estrènyer les mànigues, agafar la vora, allisar les arrugues de les teles que vestien el meu cos, de la cintura, de l’esquena, de les cuixes... i tot i que les primeres vegades em ruboritzava quan notava els seus dits i els seus ulls damunt del meu cos de maniquí, mica en mica vaig deixar de fer-ho. Vaig deixar de ruboritzar-me per motius de timidesa i vaig començar a ruboritzar-me víctima d’uns fogots incontrolables que em feien tremolar sencera.